Primer de tot ho vaig viure emocionant, una mica de patiment al principi però confiança sempre amb l'equip, donant suport fins al final sabent que els dos necessitàvem un punt i així va ser, un partit aburrit però per veure el Girona puja a primera divisió ho vaig celebrar com una gironina més que estima aquest club. Vaig saltar al camp amb una eufòria que sempre havia desitjat. Després espectacle i els focs artificials veure la gent i els jugadors cantant i fent de les seves em va encantar, va ser pell de gallina, són els millors. I els carrers de Girona feien molt de bonic. Era un dia per recordar, una data que mai oblidarem, i ja dilluns amb la rua i la música de La Copa tot va ser tot espectacular amb la millor companyia, saltant, ballant, cridant, sobretot veure els jugadors feliços i contents, perquè ells s'ho mereixien, tots molt macos abraçant-me i parlant molt adorables, per mi uns dels millors dies que vaig ser la més feliç per poder estar al costat ells!
Mariona Sánchez.
Jo estava molt trist després del Lugo i Osasuna, però no vaig rendir-me i vaig continuar a pensant en què pujaríem a 1a. Vaig viatjar per veure'l a estadis visitants com Los Pajaritos, la Romareda, el Alcoraz... Tampoc vaig faltar a tots els partits com a local. Quan vam pujar contra el Saragossa no m'ho creia ni ara tampoc m'ho crec. Així vaig viure l'ascens. Som-hi Girona!
Aniol Cave.
Aquest any he viscut en directe, més partits que mai, tant a Montilivi com a fora; he estat a Vallecas, a Huesca, a València, a Zaragoza, he volat amb l'equip a Almeria... a Montilivi, els he vist tots excepte el Numància i curiosament la feina no em va deixar viure in situ el partit de l'ascens, tot i que vaig enviar la millor delegació possible: el meu pare i la meva filla. I jo, atent a la ràdio i a una pantalla de TV on vaig veure el desenllaç final. Quina il·lusió i sobretot, quin descans!
@GironaFC2017.
Comentaris