La sensació que vaig tenir quan l'àrbitre va xiular el final del partit i el resultat final de Girona zero Saragossa zero ens enviava a 1a divisió va ser la de no creure'm el que estava veient. No em podia creure que, el que estava veient, fos real, doncs després d'haver passat totes les dificultats extremes que havíem passat i després d'haver-nos quedat a les portes de primera divisió 3 vegades en 4 anys, semblava que aquest moment no havia d'arribar mai.
En aquell moment em va venir al cap el primer dia que vaig aterrar a Montilivi com a vicepresident, el 21 de juliol de 2010, quan el club estava a només 7 dies de desaparèixer si no es pagava 1 milió d'euros de nòmines pendents, ja que, si no es pagava rapidament, es descendia el club, fet que no hagués aguantat en la situació econòmica tan delicada que es trobava i una veritable llàstima després de la salvació miraculosa amb el penal de Kiko Ratón. Primer escac i mat superat.
Després em va venir al cap el segon escac i mat superat, quan l'any 2012, vaig viure ja com a president una salvació miraculosa en el tram final de Lliga amb Salamero i Rubi a la banqueta. Després vaig recordar que, a l'any següentl el 2013 també com a president vàrem estar a punt de pujar a primera si no arriben a passar coses molt estranyes en els partits Girona-Xerez i Almeria-Girona: la primera gran desil·lusió. Després em va venir al cap que a l'any següent em van trair i em vaig assabentar per la premsa que em treien de president, passant a ser directiu però no vaig abandonar el vaixell i em vaig seguir ocupant de salvar el club del concurs de creditors, des de la societat màxim accionista en aquell moment, el que també es va aconseguir, igual que també una altra salvació esportiva, i ja portàvem quatre escac i mat superats. Després em va venir al cap que en aquella època vaig deixar el Consell a causa dels greus insults i desqualificacions rebudes del president en aquell moment, Francesc Rebled. Vaig recordar que poc després, aquell mateix any vàrem estar a punt de pujar però novament la corrupció no ens ho va permetre, ja que aquesta vegada l'Sporting de Gijón, el Lugo i el Betis ens ho van impedir. Tot seguit vaig recordar que a l'any següent vàrem tornar a estar a les portes de primera però tampoc vàrem poder amb l'Osasuna, aquesta vegada sense corrupció. I enguany, després de tot això que em va venir al cap, al mateix temps que desitjava que el meu rebesoncle -fundador i 1er president del club- i el meu avi -també president- ho poguessin veure, anava dient-me a mi mateix amb les mans al cap.... «NO M'HO PUC CREURE, FINALMENT HO HEM ACONSEGUIT! DESPRÉS DE TOT EL QUE HEM PATIT, ENS HO MEREIXÍEM MÉS QUE NINGÚ» I vaig acabar dient...... «AL FINAL HA VALGUT LA PENA TANT DE SACRIFICI» i vaig recordar a tots els que havien posat el seu gra de sorra però que ja no hi eren..... «GRÀCIES I ENHORABONA A TOTS, EL MÈRIT TAMBÉ ÉS VOSTRE, TOTS SOM DE PRIMERA!!!!»
Joaquím Boadas.
Comentaris